Segona Etapa

  • El 1829 obre la primera escola a Figueres afrontant els reptes i dificultats que comporta tota obra quan es comença.
  • Des dels inicis, les autoritats locals, civils i eclesiàstiques reconeixen la tasca educativa i valoren els progressos que fa l’alumnat. 
  • Els programes que imparteixen superen amb escreix les matèries que les lleis estatals indiquen per a les escoles de nenes. 
  • Paula fa realitat el seu somni: valorar la dignitat de la dona i el seu paper valuós a la llar i a la societat ja que es trobava explotada, i marginada i apartada de la cultura. Aquesta va ser la raó de la fundació. 
  • El 1842 Paula opta per obrir la segona escola a Arenys de Mar, conscient de la situació socio-política i cultura de la seva ciutat natal i més tard, al 1846, arriba a Sabadell amb altres tres companyes i crea la tercera escola. Entra en contacte amb els Pares Escolapis que les ajuden a seguir endavant. 
    • Josep de Calassanç, al segle XVII, interpretant els signes del seu temps, descobreix en l’educació el mitjà més eficaç per a la reforma de la societat i crea una escola nova, primer model en la història d’educació popular i cristina: L’Escola Pia (ESCOLAPIS).
  • Paula, sentint-se identificada amb Calassanç, estructura la seva obra segons l’espiritualitat i la pedagogia calassància i assumeix les Constitucions de Josep de Calassanç. El 7 de gener de 1887 el Papa Lleó XIII aprova definitivament les de LES ESCOLÀPIES.
  • Durant el decenni 1849-1859 es duen a terme un seguit d’altres fundacions, algunes de les quals foren realitzades personalment per Paula Montal i d’altres foren impulsades i orientades per ella.
    • Personalment: Igualada (1849), Vendrell (1850), El Masnou (1852) i Olesa de Montserrat (1859)
    • Impulsades per ella: Girona (1853), Blanes (1854), Barcelona (1857), Sóller (1857